Un dels trets comuns de moltes de les persones que participen en els projectes del programa de salut de la Fundació Marianao és que tenen un xarxa familiar o de solidaritat primària pobra, fet que provoca que la seva situació de vulnerabilitat sigui més greu. Moltes vegades l’exclusió social comporta que les persones participin poc de la vida comunitària, un aïllament que fomenta la percepció negativa i l’estigma de la societat cap a aquests col·lectius i que, sovint, també té efectes de caràcter físic o psicològic en les persones vulnerables. Per això, des de Marianao, a banda de la intervenció i l’acompanyament que realitzem a la persona a nivell individual, també treballem des d’una perspectiva comunitària, per tal de fomentar espais de convivència i la creació de xarxes de solidaritat: a més de viure, volem conviure.
En el context de la nostra feina, el passat mes de febrer, les companyes Esther Roch i Ana Vega, van visitar l’aula de pràctiques integrades de la Facultat de Psicologia de la UAB per tal de presentar la realitat de les persones que participen als projectes del programa de salut de la Fundació Marianao (salut mental, deshabituació i reinserció de persones privades de llibertat). A partir d’aquest context i de visites a la nostra entitat per conèixer a fons la feina dels equips educatius i els participants, l’alumnat de psicologia ha treballat en propostes de projectes que donen resposta a les necessitats d’aquests col·lectius pel que fa a la millora de la xarxa social i vida comunitària.
La nostra experiència ens diu que el factor clau per combatre els prejudicis i estereotips és que les persones estigmatitzades participin en espais comunitaris, espais d’interacció i diversitat que permeten viure experiències compartides, en primera persona, i ofereixen un coneixement directe de com són i com actuen les persones.
