El passat 6 d’abril va morir l’Arcadi Oliveres, l’activista i intel·lectual català que ha estat un gran referent per a diferents generacions, una de les persones imprescindibles. El seu compromís bevia del cristianisme de base, i la seva formació com a economista no va impedir que fos, justament, un gran dissident de l’ortodòxia capitalista.
La seva militància, que va començar a la Caputxinada del 1966 i la lluita antifranquista, abarcava projectes col·lectius que van des de la Marxa per la Llibertat a la transició, les mobilitzacions del 15M i el Procés Constituent, passant per Justícia i Pau i ATTAC. També va ser un dels impulsors de la plataforma perquè el 0,7% del PIB es destinés a la cooperació amb els països empobrits, així com del moviment contra el deute extern, i en aquest sentit un referent molt clar per a tot el moviment alterglobalitzador al tombant de segle. De fet, també va ser un dels protagonistes del Fòrum Social Mundial.
L’Arcadi era, sobretot, un pacifista i antimilitarista convençut, i a les seves xerrades feia molta pedagogia sobre la qüestió, aprofitant els seus coneixements sobre economia i vinculant les desigualtats generades pel sistema capitalista a l’armamentisme. En els darrers anys es va posicionar també com un independentista crític, que defensava que la independència s’havia de dotar de contingut social i d’esquerres, ja que no era una qüestió menor qui governés el procés.
El seu estat de salut havia empitjorat en els darrers mesos per mor d’un càncer de pàncrees, però ha mort acompanyat pels seus i amb un gran reconeixement per part de la societat, sobretot a Catalunya. El passat febrer se li va retre un gran homenatge per part de la Federació d’Organitzacions per a la Justícia Global (Lafede.cat), i la seva família va crear la web missatges.arcadioliveres.cat on Arcadi va llegir les paraules de reconeixement de milers de persones que hem tingut el plaer i l’honor de conèixer-lo.
L’Arcadi va col.laborar amb les entitats de Sant Boi de Llobregat totes les vegades que li demanaven la seva implicació, com l’Escola de Formació Social Joan N. García-Nieto de la Fundació Marianao.
Estimat Arcadi, a la comunitat petita, jove i gran de Marianao et tindrem sempre present. Viuràs en el nostre cor, en les lluites i esperances de les persones i comunitats que lluiten per un món millor. Has marxat però t’has quedat entre nosaltres perquè les llavors que has sembrat de pau, solidaritat i justícia han estat i continuaran sent ben fecundes. Una carinyosa abraçada per a tota la seva família.