La Comunitat de Marianao està de dol, ens deixa una persona que ha tingut un paper fonamental a la Fundació Marianao, des dels inicis de l’organització i després com a membre del Patronat. Una persona clau en la construcció d’aquest barri com un territori solidari i d’oportunitats.
Nascut a Villamor de Órbigo (León) el 1950, va arribar a Sant Boi als anys 70 per formar-se i treballar com infermer a l’Hospital de Sant Joan de Déu. En aquesta ciutat es va establir i va formar parella amb la seva companya, Manoli Prada, amb qui va tenir tres fills: Ramiro, Ana i Miguel. A Sant Boi ha viscut tota una vida caracteritzada pel seu compromís amb la justícia social i la seva participació en multitud d’espais com l’Associació de Veïns El Poblet-Marianao, la Comunitat Cristiana Popular, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca o la GOAC (Germandat Obrera d’Acció Catòlica).
El Ramiro ha deixat una empremta inesborrable a la Comunitat de Marianao. Ha estat sempre al costat de les persones i els col·lectius que es troben en una major indefensió i exclusió social, una ànima que ha generat vida i esperança en moltes persones. Ha estat la seva manera de ser i de viure, que ha contagiat a totes aquelles persones que han tingut el goig de conèixer-lo, compartint amb elles projectes, inquietuds, lluites i esperances.
El Ramiro ha mort físicament, però continuarà present, des d’una altra dimensió, en el cor de la comunitat petita, jove i gran de Marianao, i en moltes persones de Sant Boi i d’arreu amb les quals ha compartit la causa de l’amor solidari, la justícia i la defensa de les persones empobrides.
Estimat amic: sempre estaràs present en el nostre cor! T’estimem, Ramiro!
