Les darreres dades publicades per l’IDESCAT confirmen una realitat alarmant: la taxa de risc de pobresa infantil a Catalunya segueix augmentant i ja arriba al 34,8%. Aquesta xifra, que no ha deixat de créixer en els darrers tres anys, ens obliga a posar el focus en la infància com a col·lectiu especialment vulnerable. Tot i que la taxa general de pobresa o exclusió social (AROPE) a Catalunya mostra una lleugera tendència a la baixa (24%, quatre dècimes menys que l’any anterior), aquesta millora no arriba als infants, que continuen pagant el preu més alt d’un sistema que no els protegeix.

Dades clau de la pobresa a Catalunya

  • 34,8% dels infants es troben en risc de pobresa o exclusió social.
  • 24% de la població catalana està en risc de pobresa, malgrat la lleugera millora global.
  • Més del 60% de les persones sense ingressos del treball estan en situació de vulnerabilitat.
  • Les pensions són insuficients per garantir una vida digna a moltes persones grans.


Una pobresa estructural i cronificada

L’Enquesta de Condicions de Vida també evidencia que la pobresa no afecta tothom per igual. A més de l’edat, l’accés a un habitatge digne i a una feina estable són factors determinants per evitar la situació de vulnerabilitat. Les persones sense ingressos del treball tenen més risc de pobresa i exclusió, i el fet de tenir fills continua sent un factor d’empobriment per a moltes famílies. A més, les persones grans es troben amb pensions insuficients per fer front al cost de la vida, fet que agreuja la seva situació de vulnerabilitat.

Miriam Rodríguez, cap d’infància i famílies de Marianao, explica que “veiem cada dia infants i joves que creixen en situacions de precarietat, condicionant el seu benestar i les seves oportunitats de futur.” Aquestes situacions no només es reflecteixen en dificultats econòmiques, sinó que trastoquen tota la seva vida: afecten la salut, l’educació i el seu desenvolupament emocional. “La pobresa no és només una qüestió de recursos econòmics, sinó que és una ferida oberta a la societat que deixa cicatrius profundes en el futur dels infants”, afegeix Rodríguez.

La pobresa és una ferida oberta a la societat
que deixa cicatrius profundes en el futur dels infants.

A

Les dades sobre la pobresa posen de manifest una realitat que des de Marianao coneixem bé: infants i joves que viuen en condicions de vulnerabilitat veuen limitades les seves oportunitats de futur, mentre que moltes famílies, malgrat tenir feina, no aconsegueixen sortir de la pobresa. Les persones grans també es veuen afectades, amb pensions insuficients per cobrir les seves necessitats bàsiques. Però la pobresa infantil no és un fet inevitable: és el resultat d’un sistema econòmic i polític que prioritza el capital per sobre de les persones. Un model neoliberal que genera desigualtat i exclou sistemàticament els més vulnerables.

No podem permetre que aquesta situació es normalitzi. L’empobriment de la infància és una responsabilitat col·lectiva. Les condicions en què creixen els nostres infants no només depenen de les polítiques públiques, sinó també del compromís de tota la societat per garantir-los un futur digne. Això implica exigir mesures estructurals, però també reforçar el teixit comunitari i les xarxes de suport que protegeixen els més vulnerables.

Què podem fer davant d’aquesta realitat?

Des de Marianao treballem per garantir oportunitats educatives i acompanyament socioemocional als infants i joves en situació de vulnerabilitat, però sabem que cal una resposta estructural per revertir aquesta tendència. En aquest sentit, donem suport a les reivindicacions de la Taula del Tercer Sector Social, que reclama mesures urgents com:

  • Desplegar i dotar econòmicament l’Estratègia de Lluita contra la Pobresa Infantil i l’Estratègia per a la Inclusió Social.
  • Augmentar la inversió en infància fins al 2,5% del PIB, en línia amb la mitjana europea.
  • Reforçar les mesures de suport a la criança, acompanyament a les famílies i accés a l’habitatge per a persones en situació de vulnerabilitat.
  • Fomentar una xarxa de suport comunitari per garantir que cap infant es quedi enrere.

La pobresa no és inevitable: és el resultat de decisions polítiques i socials que poden i han de canviar. És una realitat que ens interpel·la a totes. Des de Marianao, seguirem treballant per garantir que cap infant creixi sense oportunitats i perquè aquesta emergència social estigui en el centre del debat públic.